Esborrany de decret de plurilingüisme

“És una trampa ignominiosa”

Entrevista de Núria Cadenes a El Temps 1409

Vicent Pitarch (Vila-real, Plana Baixa, 1942) és filòleg i sociolingüista. Parla amb veu pausada i va desgranant, des de la serenor acadèmica, els arguments que el duen a la més alta indignació. És a partir del coneixement, en tot cas, dels anys que fa que treballa en l’àmbit de la llengua, que ara, el qui fou fundador de la primera escoleta en català a Castelló de la Plana, l’any 1975, explica quina és la impressió primera que li ha causat l’esborrany de decret. D’entrada, li nega l’autoproclamada intencionalitat:

—És una autèntica barbaritat. Que diguin el que vulguin: si realment pretengueren millorar el sistema educatiu, si es plantejaren que els xiquets aprengueren català, castellà i anglès, no ho farien així, per decret, d’esquena a la comunitat educativa, sense encomanar-se a ningú, contra els criteris pedagògics, contra l’experiència, contra la ciència, contra tot. No és difícil de deduir que això respon a un fons polític, ideològic. I que, en tot cas, ara han tret a passejar la llengua per a intentar tapar la situació conflictiva que tenen als tribunals.

Alfons Esteve. Advocat i tècnic lingüístic

Diguem-ho clar: la proposta de decret del govern valencià del PP no és promoure el plurilingüisme. La finalitat és just la contrària: el monolingüisme castellà per defecte. Això sí, disfressat de modernitat, amb molt de bombo per a l’anglès. L’embolcall és fashion; el contingut, enverinat. Vegem per què.

En primer lloc, l’única llengua en què s’ha difós la proposta de decret ja dóna una pista de com aniran la resta de coses: només en castellà. No he vist enlloc la versió en català, ni tampoc en anglès. Però el contingut encara és molt pitjor. En el preàmbul s’afirma literalment que “els programes d’educació bilingüe [...] han permès de donar una empenta a l’ensenyament del valencià, [...] però les circumstàncies socials, polítiques i econòmiques [...] obliguen a superar un model actual que no sempre garanteix la presència equilibrada de les llengües oficials”. És a dir, com que s’ha avançat massa en l’ensenyament del català ara toca redreçar l’anomalia i recuperar la supremacia del castellà.

Vicent Brotons Rico. Unitat per a l’Educació Multilingüe Universitat d’Alacant 

Més enllà del rebombori educatiu, social i polític provocat per l’anunci del conseller d’Educació en funcions, Alejandro Font de Mora, d’aprovar i posar en marxa immediatament un decret per a regular l’educació plurilingüe al nostre país, ens interessa analitzar amb una certa perspectiva tècnica l’abast de la proposta i les conseqüències previsibles que tindria l’aplicació de l’esmentat decret en el sistema educatiu valencià.

L’última operació, amb uns precedents previs, ha estat aquest esborrany de “Decret pel qual és regula el plurilingüisme a la Comunitat Valenciana”. La inoportunitat social i política de la presentació del projecte, entre altres coses negant-se tossudament a un diàleg seriós amb un sector àmpliament majoritari de la comunitat educativa –sindicats, AMPA, universitats, entitats cívico-culturals– entorn de la proposta del document de la Federació d’Escola Valenciana (L’escola valenciana. Un model d’educació plurilingüe i intercultural per al sistema educatiu valencià) ja n’és tot un indicador.