Quan ens relacionem amb les administracions públiques, tenim uns drets com a ciutadans i com a contribuents. Les administracions hi són per a atendre les nostres necessitats i les mantenim amb els nostres imposts. Entre aquests drets, hi ha el de ser atès en la nostra llengua, com a oficial i pròpia del País Valencià.

Volem orientar-te amb unes breus instruccions per fer normal, fàcil i pràctic relacionar-te en valencià, oralment i per escrit, amb aquestes administracions: la Generalitat Valenciana, els ajuntaments i les diputacions provincials, l'administració de l'Estat i la de justícia i les universitats públiques. A més, s'hi poden incloure a molts efectes d'ús, els notaris, els registradors de la propietat, els registradors mercantils, etc.

Hi ha, per tant, bastants administracions públiques amb qui ens relacionem de manera  habitual. Per exemple, la Generalitat Valenciana comprèn, a banda de les conselleries, els centres d'ensenyament públic (escoles, instituts, etc.) i els centres de salut i hospitals que en depenen. Són administració de l'Estat l'Agència Tributària, el cadastre, la Seguretat Social i tots els cossos policials, incloent-hi la policia anomenada nacional i la guàrdia civil. Quasi tots paguem imposts municipals o estatals. I quasi tots anem, en algun moment, a cal notari per una compravenda, una herència, o uns poders notarials.

Massa sovint hem deixat la nostra llengua i la nostra capacitat com a ciutadans actius a la porta d'aquestes entitats oficials. Ara podem canviar l'actitud i convertir-nos en ciutadans conscients que exerceixen els seus drets i són atesos com a tals, començant per la llengua.

  1. En general, adreça’t sempre en valencià a qui t'atenga i demana ser atès en valencià.
  2. Totes les administracions públiques radicades al País Valencià, incloent-hi les de l'Estat i de justícia, tenen l'obligació d'atendre't en valencià, però no individualment cada persona que hi treballa. Amb tot, la immensa majoria del personal sap expressar-se en valencià o l'entén sense dificultat.
  3. Si algú no t'atén en català pots optar per demanar per alguna persona que estiga capacitada per a expressar-se en la llengua pròpia o bé  podeu mantenir una conversa bilingüe.
  4. Hi ha molts empleats públics que no parlen el català amb fluïdesa, o que  s'excusen perquè no el dominen bé i tendeixen a usar el castellà. Anima'ls a continuar en valencià!
  5. És ja molt infreqüent que, des de les administracions, et demanen que parles en castellà. Ningú no té dret a fer-ho. Si això ocorre, informa l'interlocutor que, segons la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (article 3), l'ús del valencià té plens efectes jurídics i no se't pot demanar cap traducció ni pot derivar-se'n cap discriminació ni endarreriment. I que, a més, legalment això és una falta molt greu per a un funcionari, a la qual cosa no voldries exposar-lo.
  6. Si, malgrat tot, el problema persisteix, no entres en cap discussió ni menys encara en provocacions. Demana-li el nom i el número de funcionari i sol·licita parlar amb el seu superior jeràrquic. A aquest, exposa-li que no t'ha atès amb correcció, que ha vulnerat els teus drets com a ciutadà i que discriminar-te per raons de l'ús de la llengua pròpia i oficial és una falta molt greu. Sol·licita una disculpa de qui no t'ha tractat com cal i algú que t'atenga en la llengua pròpia i oficial.
  7. Si atén les teues peticions, dóna-li'n les gràcies i, a més, fes-ho constar en els fulls de suggeriments, tot agraint la millora en el tracte amb el ciutadà.
  8. Si no atén les teues peticions, fes-ho constar pel mateix mitjà i, en aquell moment o ja a casa, redactat un escrit adreçat a l'administració corresponent exposant-hi els fets i insta, si cal, l'obertura d'un expedient.
  9. En tot cas, procura resoldre-ho tot sense alterar-te ni perdre gaire temps. Si tu ofereixes un tracte educat i de respecte, tens el dret a demanar el mateix grau de respecte i d’educació.
  10.  En general, parla sempre en valencià. Comprovaràs que el parla molta més gent que no suposaves i que t'hi atenen amb absoluta normalitat i alguns, fins i tot, amb un tracte més exquisit. Faràs un servei a l'ús públic de la llengua i et faràs un servei a tu mateix, exercint de ciutadà conscient i actiu.
 
 
  1. Fes constar per escrit, enviant una carta a les administracions amb les quals tens relació, que vols rebre les seues comunicacions en valencià. Totes les administracions radicades al País Valencià tenen l'obligació de respondre't íntegrament en aquesta llengua.
  2. Consulta els models que trobaràs en la Guia pràctica de drets lingüístics al País Valencià, que pots sol·licitar a ACPV. Els models ja estan redactats i només cal que hi completes les teues dades.
  3. Si l'administració en qüestió no t'envia la documentació en català, pots retornar-la i fer-hi constar que ja has demanat que te l’envien en la llengua oficial i pròpia. T'avala la llei i diverses sentències sobre casos similars.
  4. Als notaris i als registradors de la propietat, als mercantils o en qualsevol altre registre públic radicat al País Valencià pots exigir-los que t'expedesquen tots els documents en català. L'article 13 de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià  disposa que "les copies i certificacions seran lliurades en la llengua sol·licitada per l’interessat o requeridor, i els notaris i altres fedataris públics hauran de traduir, quan s’escaiga, les matrius i els originals". Fes-los saber que, si ells personalment o el seu personal no estan capacitats per a fer-ho, poden demanar ajuda a la Conselleria d'Administracions Públiques o a l'Àrea  de Política Lingüística de la Generalitat Valenciana o al Col·legi de Notaris.
  5. En qualsevol cas, pots optar per un altre notari o registrador que sí que t'ho faça en català.
Tenim drets, Sí a la nostra llengua - Acció Cultural del País Valencià © 2011 - Octubre Centre de Cultura Contemporània. Carrer de Sant Ferran, 12 - 46001 - València - Tel. (0034) 96 315 77 99