Acció Cultural del País Valencià
 
Acció Cultural guanya una nova sentència front al govern valencià a favor del reconeixement del títol de filologia catalana i de la unitat de la llengua
dijous, 7 de març de 2013 14:37
PDF Imprimeix Correu electrònic
Comparteix Compartir (Acció Cultural guanya una nova sentència front al govern valencià a favor del reconeixement del títol de filologia catalana i de la unitat de la llengua) a FaceBook Compartir (Acció Cultural guanya una nova sentència front al govern valencià a favor del reconeixement del títol de filologia catalana i de la unitat de la llengua) a Twitter Compartir (Acció Cultural guanya una nova sentència front al govern valencià a favor del reconeixement del títol de filologia catalana i de la unitat de la llengua) a Google Bookmarks Compartir (Acció Cultural guanya una nova sentència front al govern valencià a favor del reconeixement del títol de filologia catalana i de la unitat de la llengua) a La Tafanera Compartir (Acció Cultural guanya una nova sentència front al govern valencià a favor del reconeixement del títol de filologia catalana i de la unitat de la llengua) a Meneame Compartir (Acció Cultural guanya una nova sentència front al govern valencià a favor del reconeixement del títol de filologia catalana i de la unitat de la llengua) a Delicious
 

Amb aquest pronunciament queda definitivament tancat aquest conflicte i s’aconsegueix una base jurídica molt important a favor de la unitat de la llengua

El 15 de maig de 2009 el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana núm. 6014 va publicar les Ordres de la Conselleria d’Educació de la Generalitat valenciana que convocaven provés d’accés al professorat de Secundària, Escoles Oficials d’Idiomes i Formació Professional en les quals no es reconeixia el títol de Llicenciatura en Filologia Catalana com acreditatiu de “coneixements de valencià”.

Davant la gravetat del fet, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) va decidir d’interposar recurs a les esmentades ordres, per dues raons:

 

-primer, i com a principi general de racionalitat i defensa de la democràcia i dels límits del poder, perquè un poder polític no té autoritat per a qüestionar els consensos científics i acadèmics, i acceptar-ho seria tornar a temps passats en els quals la ciència estava sotmesa a l’arbitrarietat del poder;

-segon, i com a principi concret que és a la base de la raó de ser de la nostra entitat, com a defensa i afirmació de la unitat de la llengua catalana, tant des del punt de vista filològic (com afirmen totes les universitats valencianes i del món, sense excepció, en el sentit del caràcter del valencià com a variant dialectal de la llengua catalana) com legal (ja que tanta validesa legal té la denominació de “valencià” com la de “català” per a referir-se a la llengua pròpia dels valencians).

Ara, finalment, el Tribunal Superior de Justícia valencià ha dictat sentència, i el seu pronunciament és molt clar, ja que declara “la nulidad de los referidos Anexos [de les Ordres de convocatòria] en cuanto no eximen de la prueba de valenciano a los licenciados con el título de Filología Catalana”.

El Tribunal destaca, en els fonaments de dret de la seua sentència, que “es necesario referir que la cuestión que se plantea ha sido reiteradamente contemplada por pronunciamientos de esta misma Sala y Sección, que han podido ser considerados de forma favorable por el Tribunal Supremo y a lo expuesto hemos de estar por obvias razones de coherencia y seguridad jurídica”, en referència a la llarga llista de pronunciaments judicials favorables al posicionament d’Acció Cultural i de la resta d’impulsors de recursos en el mateix sentit, i contraris tots ells sense excepció a l’intent del Govern valencià de polititzar la llengua, negar l’evidència científica i crear un conflicte artificial per a entrebancar l’extensió de l’ús social, que és en definitiva la preocupació i objectiu de la nostra entitat.

En aquest sentit, és molt contundent en denunciar l’error de partida de la posició del Govern valencià i el seu no acatament de les sentències anteriors: “Como ya se dijera en Sentencia de 28/Abril/2006 (rec. 873/04) y de nuevo debe expresamente reiterarse: "Solo el empecinamiento en la ignorancia y rechazo de los criterios científicos que avalan la unidad lingüística, se manifiesta como exclusiva razón del mantenimiento de la posición contraria por parte de la Generalitat, máxime cuando existen reiterados pronunciamientos jurisdiccionales que desautorizan tales argumentos, lo que fuerza a este Tribunal a recordar que una de las más elementales exigencias del Estado de Derecho que consagra nuestro texto constitucional, es la del imperativo cumplimiento de las decisiones jurisdiccionales, especialmente por parte de los poderes públicos, que deben servir con objetividad los intereses generales" (fonament tercer).

El Tribunal remarca aquest fet (que és particularment greu en el cas d’una institució que, precisament, hauria de donar exemple en el sentit contrari) quan finalitza amb una nova denúncia de “La reiteración de pronunciamientos jurisdiccionales en orden a la cuestión planteada y la persistencia en la actuación de la administración, desatendiendo con su conducta reiterada lo razonado en aquellos”. Cal a més assenyalar que aquesta persistència del Govern en l’error ha significat, només en pagament de costes, uns 30.000 €, diners que són de tots els contribuents i que la Generalitat ha malbaratat innecessàriament.

Cal destacar un darrer punt: finalment, el Govern valencià reconeix –això sí, implicitament i amb la seua actuació, no de paraula: encara no gosa assumir plenament els posicionaments de la racionalitat i la ciència, de totes les universitats- la unitat de la llengua. Segons diu la sentència en el fonament primer, la Generalitat, en la seua resposta al nostre recurs, va dir que “no obligaron a los licenciados en filología catalana a realizar la prueba de valenciano pues estos concurrieron en las mismas condiciones que los que están en posesión de las titulaciones relacionadas en los citados anexos”, una forma complicada de donar-nos la raó.

Per tot això, la sentència afegeix un pronunciament més a una llarga llista que conforma d’aquesta manera una base jurídica de gran importància per l’afirmació de la unitat de la llengua també en l’àmbit legal (en total, amb aquesta són 46 en referència a la llengua, i 38 exclusivament referides a la impugnació d’ordres d’oposició de la Conselleria d’Educació).
En aquest sentit, Acció Cultural es felicita pel fracàs d’aquella estratègia i el correlatiu triomf dels criteris científics i filològics alhora que demana al Govern valencià que, una vegada reconeguda la validesa del títol de Filologia Catalana com acreditatiu de “coneixements de valencià”, abandone definitivament els intents de politització de la llengua i que, com a patrimoni que aquesta és de tots els valencians, impulse iniciatives a favor de la promoció del seu ús social, d’acord i amb complicitat amb Acció Cultural i tots els actors socials que han mostrat una sincera preocupació en aquesta direcció.

El Govern valencià sempre trobarà Acció Cultural oberta a un diàleg positiu i constructiu per aquesta finalitat.

 

Arxius adjunts:
ArxiuDescripcióTamany de l'arxiu
Download this file (4-03-2013-sentencia-accio-culturaL-415-09.pdf)Sentència 415-09Sentència 415-09 4-3-201336 Kb



Etiquetes:
 
 
 

Amb la col·laboració de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport. Generalitat Valenciana

Acció Cultural del País Valencià © 2011 - Octubre Centre de Cultura Contemporània. Carrer de Sant Ferran, 12 - 46001 - València - Tel. (0034) 96 315 77 99 - Fax. 96 315 51 64 - info@acpv.cat
{alt}