Acció Cultural i un 9 d’Octubre per a l’esperança, per Toni Gisbert

Article de Toni Gisbert a La Veu del País Valencià

El País Valencià viu un temps d’esperança. Després de 20 anys de governs antivalencians, autoritaris i corruptes, el canvi social i polític ha obert possibilitats abans impensables que hem de saber aprofitar amb ambició, treball, diàleg i responsabilitat.

Preveient aquest nou horitzó, des d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV) ja fa anys que impulsem un procés de renovació de l’entitat que ha tingut la seua formulació més visible en l’elecció d’una nova Junta Directiva que significa un notable rejoveniment i, també, l’inici cap a la paritat de gènere en l’equip directiu. Criteris com treball en equip, participació, transparència, diversificació de les fonts d’ingressos… són eixos del nostre treball. També ho són l’enfortiment de les sectorials (Política Lingüística, Ensenyament i –molt particularment– Joves d’ACPV), la creixent presència en xarxes socials i la fidelització de socis.

 

Però, sobretot, el nostre repte és aprofitar aquesta “finestra d’oportunitats” que hem obert col·lectivament, tenint presents els canvis produïts. Primer, perquè ja no lluitem en contra, sinó que treballem a favor. Segon, perquè tenim un programa d’objectius que volem assolir, però també tenim la responsabilitat d’ajudar a consolidar i enfortir el canvi de cicle. Tercer, perquè hem de mantenir i augmentar la connexió amb els sectors socials emergents (joves, professionals, classes urbanes…), que són els motors del canvi, i crear noves complicitats.

Ja abans del canvi polític vam presentar, el març del 2015, una proposta de Llei d’Igualtat Lingüística, amb el suport de les universitats valencianes, com la fita que ha de marcar la direcció de la política lingüística al nostre país. Una proposta que cada vegada més veus assumeixen com a pròpia.

Immediatament després, vam recuperar espais per a fer visible la força dels sectors socials favorables a la llengua i a la cultura, amb un acte el passat 23 d’abril a una plaça de bous de València que se’ns va quedar xicoteta: quinze dies abans ja era plena i la llista de participants incloïa una cinquantena de cantants i grups de música i de cultura popular.

I al mateix temps que amb la mobilització, ens hem compromés amb el diàleg i la coresponsabilitat, amb l’objectiu d’assolir un acord per a la inclusió de la competència lingüística en la nova llei de la funció pública. Acord que pot ser possible gràcies a moltes complicitats i a un treball col·lectiu silenciós però efectiu.

També hem vist com el curs ha començat amb el restabliment de les relacions entre els governs valencià i català i l’anunci oficial de la recuperació del senyal de TV3 així com de l’obertura de la ràdio i televisió valencianes.

A més, convençuts que el restabliment de relacions no pot ser només cosa de governs, sinó que ha de tenir un acompanyament social, hem donat un nou impuls a la Federació Llull (l’acord que uneix Acció Cultural amb Òmnium Cultural i Obra Cultural Balear), formalitzat en un acte conjunt a Randa (Mallorca) amb motiu de l’Any Llull.

D’altra banda, aplaudim la voluntat de fer de la reivindicació d’un finançament just per al País Valencià (que durant anys hem defensat i reclamat gairebé en solitari) una exigència cada vegada més popular. Per això, Acció Cultural es va adherir al manifest promogut pel Govern valencià.

La voluntat de consens i treball en positiu ens ha permès també ampliar la representativitat de la Comissió 9 d’Octubre, a la qual enguany s’han incorporat Podem i el PSOE-PSPV (a més de Compromís, EUPV, ERPV i Els Verds i els sindicats i les associacions cíviques) i pactar una Moció Municipal per un Finançament Just per a sumar el màxim nombre possible d’ajuntaments a la reivindicació.

Hem doblat el nombre de Cursos Carles Salvador de llengua, hem creat l’Escola d’Animació d’ACPV, que –a partir de gener– serà una alternativa laica, progressista i en valencià per a la formació de tècnics en animació sòciocultural i monitors i directors de campaments, colònies i activitats a l’aire lliure, així com per a la realització d’activitats d’oci i temps lliure. I estem dissenyant un Pla Estratègic de Promoció Lingüística que ajude a fer arribar al conjunt del País Valencià la defensa dels drets lingüístics i l’extensió de l’ús social a àmbits com els de la justícia, la banca o el comerç i col·laborar amb les institucions en el desplegament legal i normatiu que tindrà lloc (començant, com hem dit, per la llei de la funció pública, o el decret de regulació dels usos institucionals i administratius de les llengües oficials).

Vivim un moment apassionant que exigeix de nosaltres –de tots nosaltres– un esforç en molts sentits. Acció Cultural ha superat les pitjors amenaces gràcies, sobretot, a una base social i unes complicitats que s’han mantingut fermes i ens permeten, ara, estendre la mà a tanta gent que vol construir un País Valencià per a les persones i per a la cultura. Per això, encarem aquest 9 d’Octubre amb il·lusió, ambició i esperança.