Nota valorativa del judici “Operació panzer”

Els dies 14, 15, 16 i 17 de juliol han tingut lloc les vistes del judici “Operació Panzer”, que d’aquesta manera ha quedat vist per a sentència. Des de l’acusació popular us volem fer arribar una breu nota valorativa, donada la importància del cas.

 

1.- La valoració global del judici

a) La gravetat del cas
S’ha jutjat un grup molt organitzat, amb una clara ideologia violenta, que tenia la pretensió d’articular el conjunt del moviment nazi a l’estat espanyol. La seua capacitat demostrada per accedir a un gran nombre i varietat d’armes de tot tipus (algunes d’elles prohibides) per a vendre-les i fer diners, o posar-les a disposició de grups violents, el convertia en potencialment molt perillós.

b) L’efecte positiu ja aconseguit: la desarticulació del grup i l’afirmació del caràcter violent i delinqüent del nazisme
Siga quina siga finalment la sentència, de moment ja s’ha aconseguit la desarticulació del grup, que els seus membres estiguen fitxats i al descobert, i que quede clar de manera pública que la seua periollositat rau en la seua ideologia nazi (i que no som, per tant, davant d’un problema de “tribus urbanes”).

c) Un segon efectiu positiu ja aconseguit: denunciar l’emergència de la violència nazi
Totes les dades de què disposem indiquen la progressiva reducció de la violència blavera (ja hem comprovat el fracàs del recent intent del PP de resuscitar-ne el fantasma), i la seua substitució per incidents de factura nazi. Creixen els incidents, però sobretot augmenta el seu potencial violent. I el primer pas per a poder enfrontar un problema és reconèixer-ne l’existència i la importància.

2.- El desenvolupament del judici dia a dia i la valoració de la vista oral

El judici al FAS ha tingut lloc 9 anys després que la guàrdia civil desenvolupara l’anomenada “Operació Panzer”, que va consistir en la desarticulació del “Frente Antisistema” (FAS) i la detenció, entre d’altres membres de l’organització, de Pedro Cuevas (assassí confés del jove antifeixista i maulet Guillem Agulló) i del regidor del partit España 2000 en el municipi de Silla, José Alejandro Serrador, a més de dos militars, vigilants de seguretat i d’altres.
Es va iniciar la vista oral el dilluns 14 de juliol, en la sala número 27 secció quarta de l’Audiència Provincial de València, a les 10 del matí, amb 15 acusats dels 18, per absència de tres: dos per rebel·lia (un era al Marroc i l’altre a l’Argentina) i un tercer en un psiquiàtric.
Enfront teníem 13 advocats de la defensa. I hi havia dues acusacions (Fiscal i Popular) i tres magistrats del Tribunal. La sala era plena de neonazis i familiars dels acusats, fins a, segons els nostres càlculs, un centenar de persones, entre les quals José Luis Roberto, cap d’España 2000 i de Levantina de Seguridad, present durante tot el temps els 4 dies que ha durat el judici.

El primer dia es va dedicar a qüestions prèvies, i la defensa va plantejar nul·litats i la il·legalitat de les entrades i registres realitzats per la guàrdia civil, pretensió que va trobar l’oposició de l’acusació, que va aportar un informe per escrit amb jurisprudència al respecte. Aquest fet va marca el judici: l’enfrontament jurídic absolut entre les dues parts, amb la fiscalia (representant de l’Estat) amb una notable feblesa a l’hora de preparar la contra-argumentació per respondre la defensa.
Finalment, el jutge acceptà les ordres judicials d’entrada i registre dels domicilis dels processats (les ordres van ser emeses després que es realitzaren una sèrie d’escoltes telefòniques en les quals es posava de manifest l’existència d’una organització nazi que, des d’Internet, venia armes prohibides i promovia la violència contra diversos col·lectius per raons ideològiques d’odi a determinades ideologies, als immigrats i a opcions sexuals concretes, tal com va subratllar l’acusació popular; a més, l’entrada i el registre dels domicilis es van efectuar mitjançant una ordre judicial suficientment motivada que no requeria coneixement previ dels acusats per evitar la destrucció de proves).

El segon dia corresponia el torn a la declaració dels acusats, els quals es van negar a respondre al fiscal i a l’acusació popular. No obstant això, l’acusació popular va reclamar l’exercici del seu dret a formular les preguntes i que constaren en acta, i això va generar tensions amb el magistrat president del tribunal, el qual demanava que les preguntes foren lliurades per escrit sense més. Aquests moments de tensió van anar acompanyats de frases amenaçadores per part de l’acusat Joaquín Saludes Prieto, insults i amenaces d’agressió al lletrat de l’acusació popular a l’eixida de la sala on tenia lloc el judici.

D’una altra banda, l’acusació popular va presentar un escrit reclamant una doble ampliació de prova, que el jutge només va acceptar parcialment: va dir que sí a la presentació com a prova de 34 documents de l’organització nazi jutjada, que proven la seua ideologia nazi i el seu caràcter violent, però denegà la petició que foren cridades a declarar 17 persones més (membres del FAS i persones relacionades amb la causa, com és el cas dels detinguts per tràfic d’armes i –estranyament– no imputats, o de Pedro Pablo Peña, líder de la formació feixista Alianza Nacional, “quien aparece en diversas llamadas telefónicas dando instrucciones jurídicas a diversos imputados”, segons els informes de la guàrdia civil).

El dimecres va tenir lloc la tercera sessió de la vista oral, amb més declaracions de la guàrdia civil, que van confirmar les proves documentals que exposen l’estructura, la jerarquia i el funcionament del FAS, a més de la seua ideologia nazi, així com diferent material de propaganda i mercaderia nazi i racista per a la venda. També confirmen les converses telefòniques gravades on es parla d’organitzar “cacerías de guarros y moros” (terminologia usada en els diàlegs telefònics pels membres del FAS). Pel que fa al material capturat, un guàrdia civil destaca, entre les armes que tenien, dos revòlvers en bon estat tot i que amb una “certa rehabilitació” amb l’objectiu que el tret poguera tenir més força; també disposaven de bolígrafs-pistola que funcionaven i disparaven munició real, una escopeta de dos canons jutxaposats i una altra de semiautomàtica amb el número d’identificació eliminat. I un altre agent es va referir a la “marcada” jerarquia entorn de la qual s’organizava el grup, amb caps de grup i una junta de comandament. També es prova que per Internet el FAS no només feia proselitisme, sinó que també posava a la venda armament prohibit com ara porres extensibles, punys americans o determinats esprais, així com un manual de guerrilla urbana (contra grups d’ideologia antagònica) i un altre de “Resistencia sin Líder”.
Aquest dia fou especialment tens, perquè l’advocat de l’acusació popular fou amenaçat repetidament (amb frases com ara “acabarem amb tu” i “et reventarem el cap” i qualificatius com ara “rojo”, “independentista”, “cabrón”, “judío sionista”, “hijo de perra”…), fet que el forçà a demanar protecció a la guàrdia civil a l’hora d’eixir del Palau de Justícia.

En la quarta i darrera sessió, l’acusació popular va demanar elevar les penes contra els 18 acusats pels delictes d’associació il·lícita, tinença d’armes prohibides i tinença d’armes de foc sense llicència (si a l’inici del judici es demanava 3 anys de presó per als fundadors i caps de l’organització i 2 anys per a cadascun dels membres restants, una vegada vistes les sessions i les proves, es demanava augmentar les peticions a 4 i 3 anys, respectivament). De la seua banda, el fiscal va mantenir la seua petició inicial de 3 i 2 anys, i les defenses van demanar l’absolució dels acusats, sobre la base del  qüestionament de les intervencions telefòniques.

L’acusació popular va defensar la justificació de les intervencions telefòniques (una de les pedres angulars del cas, si no la principal, com a prova de la gravetat dels fets) una vegada esgotada la primera part de la investigació (la constatació de l’existència d’un grup nazi organitzat i jerarquitzat, format per persones de comprovada perillositat –com ara l’assassí confés de Guillem Agulló– que venia armes de foc i blanques per Internet, manuals de guerrilla urbana i material nazi i negacionista de l’Holocaust), i com a instrument per a continuar aquesta investigació. I també en va defensar la legalitat, ja que van ser ordenades per un jutge d’instrucció.

Finalment, i mentre esperem la sentència (que valorarem en el seu moment), l’acusació popular vol destacar que diverses vegades, durant la vista oral, hem formulat crítiques i dubtes respecte al desenvolupament del procés. Particularment cal destacar el fet de la destrucció, per part de la guàrdia civil, de les armes de foc incautades al FAS. També el fet que no es va acceptar la mostra durant el judici de les armes i munició no destruïda, ni dels anabolitzants prohibits incautats per la guàrdia civil durant l’operació. I l’absència de dos dels acusats, Facundo Esteban i Juan Manuel Soria (que suposadament es troben en Argentina i Marroc, respectivament).

Davant la possibilitat de dificultats provatòries que aquests fets podrien provocar, l’acusació Acció Popular contra la Impunitat hem recordat en notes de premsa el que va passar en el judici celebrat el 2005 en la Secció Quarta de l’Audiència Provincial de València contra 18 membres de l’organització neonazi ARMAGEDON, als quals el fiscal demanava penes de fins a 5 anys de presó per delictes d’associació il·lícita i tinença d’armes, i que van resultar absolts “por falta de sustento probatorio”.  I es dóna la circumstància que alguns dels processats d’aquella organització es troben ara encausats en el judici contra el FAS… i són jutjats per la mateixa Secció Quarta de l’Audiència Provincial.