PANELLS

5. Temps de solidaritat

	Portades de la revista satírica ¡Cu-Cut!
	La vinyeta que desencadena els Fets del ¡Cu-Cut!   Redacció del ¡Cu-Cut! després de l’assalt   Vinyeta publicada l’endemà de l’assalt al ¡Cu-Cut! juntament amb aquest text: “Armes contra rotatives. ¿Es noble lo que ara feu els nobles d’avuy en día? Jugar, cassar tot el día, da escàndols per tot arrèu, y entre tant folgar y riure, com rassa degenerada, teniu la espasa oxidada y ni sols sabèu d’escriure.” (El ferrer de tall)
	Resposta de La Veu de Catalunya arran de l’assalt
	Festa de la Solidaritat Catalana (20-5-1906) a Barcelona: 200.000 persones al carrer protestant contra la nova legislació aprovada a Madrid per reprimir el catalanisme i lloant els diputats que hi havien votat en contra. Prat de la Riba va escriure: “tot un poble que es mou, que es mobilitza, que es redreça a l’impuls d’un sentiment enlairat, que des de les vessants dels Pirineus o dels vorals de l’Ebre, des de les encinglades serres del Pallars o des del Camp esplèndid, des de les valls rialleres de la costa, va empenyent cap al pla de Barcelona, cap a la reina de les ciutats, la flor de les gentades”
	Portada de Terra Valenciana   Postal de l’Assemblea Regionalista

El creixement exponencial del catalanisme polític neguiteja el govern de Madrid, que en 1905 impulsa la Llei de Jurisdiccions, tot donant carta blanca a l’exèrcit per jutjar qualsevol fet que atempte contra la unitat d’Espanya. Alhora, el 25 de novembre de 1905, un grup de militars espanyols ocupa i destrossa les instal·lacions de la revista ¡Cu-Cut!, que darrerament havia fet sàtira de l’exèrcit, i del diari La Veu de Catalunya, en els coneguts com a Fets del ¡Cu-Cut!. La suspensió de les garanties constitucionals a Barcelona arran dels fets desferma el moviment solidari a Catalunya. La majoria dels partits catalanistes (nacionalistes, carlins i republicans) impulsen Solidaritat Catalana de cara a les eleccions provincials i generals de 1907 i guanyen 41 dels 44 escons amb el 67% dels vots. Prat de la Riba, candidat de Solidaritat, és elegit president de la Diputació de Barcelona.

Arran de l’èxit aclaparador de Solidaritat Catalana, València Nova (que canvia el seu nom pel de Centre Regionalista Valencià) convoca la Primera Assemblea Regionalista Valenciana (1907) per promoure una Solidaritat Valenciana per reivindicar l’autonomia política i l’oficialitat del català. A la convocatòria s’afegeixen els carlins i els republicans de Rodrigo Soriano. Els republicans blasquistes, anticatalanistes furibunds, combaten la proposta des del diari El Pueblo, mentre que els conservadors ho fan des de Las Provincias. Finalment, els sorianistes no hi donen suport i el projecte solidari no arriba a reeixir. Per primera vegada, Catalunya, referent polític dels valencianistes, esdevé l’excusa per entrebancar les aspiracions d’autogovern dels valencians.