PANELLS

6. 1914 - La Mancomunitat de Catalunya i l'Acte d'Afirmació Valencianista

	Assemblea Constituent de la Mancomunitat de Catalunya   Manifestació per reclamar la Mancomunitat, 23 d’octubre de 1913
	Presidents de les quatre diputacions catalanes en 1914 Portada de La Veu de Catalunya l’endemà de l’Assemblea Constituent de la Mancomunitat de Catalunya Façana de l’IEC, 1915
	La Joventut Valencianista esdevé el primer grup manifestament nacionalista del País Valencià
	El Teatre Eslava de València cap a 1908 Informació del diari blasquista El Pueblo sobre l’Acte d’Afirmació Valencianista de 1914

La Diputació de Barcelona, sota la presidència de Prat de la Riba, crea un seguit de serveis i organismes, com ara l’Institut d’Estudis Catalans (1907), amb l’objectiu de ser transferits al futur ens regional, la Mancomunitat de Catalunya, de la qual Prat de la Riba és el principal promotor i primer president. La Mancomunitat naix el 1914 com a federació voluntària de les quatre diputacions provincials de Catalunya, gràcies a un decret del 18 de desembre de 1913 del govern conservador d’Eduardo Dato, que permet la constitució de mancomunitats de províncies. La nova institució es nodreix de les competències i els recursos de les quatre diputacions, car el govern espanyol no accedeix al traspàs de noves competències ni de finançament.

Al País Valencià, el 1908 s’havia produït una escissió de València Nova per fundar Joventut Valencianista, el primer partit obertament nacionalista. El 1914 la Joventut Valencianista es mobilitza per difondre pels pobles el programa valencianista, que reclama l’autonomia política i administrativa del País Valencià, l’ensenyament gratuït, obligatori i en valencià, la cooficialitat de la llengua i el servei militar voluntari, entre d’altres qüestions. Aquesta campanya culmina amb l’Acte d’Afirmació Valencianista, el 26 de juliol de 1914 al Teatre Eslava de València, on s’apleguen entitats i organitzacions afins amb l’objectiu de crear un front unitari valencianista.