PANELLS

8. Dels dubtes territorials a la declaració valencianista

	Després de 200 anys de espersonalització, el valencianisme polític va haver de fer front a projectes mancomunals que diluïen l’històric Regne de València, tot recuperant la consciència d’unitat territorial   Aplec Valencianista del Puig, 1917
	Portada del diari La Correspondencia de Valencia amb la Declaració Valencianista (14-11-1918)   Portades del diari La Correspondencia de Valencia
	Anuncis de la Joventut Valencianista
	Portades de Patria Nova

A imatge de Catalunya, al País Valencià es comença a discutir l’opció de la Mancomunitat a partir d’uns contactes entre les diputacions d’Alacant, Castelló i València que tenen lloc en 1914. Però els plantejaments exclusivament econòmics de la proposta l’allunyen del marcat caràcter polític del projecte català. I alhora aflora la indefinició territorial. Mentre que Alacant compta amb la inclusió d’Albacete i Múrcia, València arriba a pensar fins i tot en Terol. Davant d’aquesta indefinició reacciona la Joventut Valencianista ja en l’Acte d’Afirmació Valencianista de 1914, on s’exigeix una “mancomunitat valenciana sols a base de les actuals províncies de Castelló, Alacant i València, unides per vincles sagrats i indestructibles de raça i llengua”

Tot i que la Mancomunitat Valenciana mai no arriba a constituir-se, la Joventut Valencianista tampoc no s’atura en l’objectiu d’eixamplar les bases del valencianisme i l’autonomisme. El 14 de novembre de 1918, el diari La Correspondencia de Valencia publica en portada la Declaració Valencianista, amb les vuit bases valencianistes. Cadascuna d’aquestes bases és glossada en els dies posteriors per diferents membres de les organitzacions signatàries en sengles articles.